Navegar és desplaçar-se d’un punt a un altre de la manera més segura i ràpida. Cal saber on som, on volem anar i quin és el millor camí. Però al mar, sense més referència que el cel i el propi mar, la necessitat de navegar ha forçat el desenvolupament d’unes tècniques concretes que combinen les matemàtiques, la física, l’astronomia, la meteorologia i qualsevol altre recurs. A partir de referències artificials com la latitud i la longitud, s’han creat sistemes sofisticats per permetre la navegació. L’esser humà ha anat dissenyant i construït diferents instruments i mecanismes que li han permès conèixer l’altura del sol i els astres (com l’astrolabi del segle XIV o el sextant), saber on és el nord magnètic (els compassos, alguns dins de bitàcoles), mesurar el temps (cronòmetre), mesurar la velocitat dels vaixells (corredora), veure a distància (ullera de llarga vista), etc. La combinació de coneixement i l’ús dels instruments ha permès un domini del mar i del medi natural que ha servit no només per a la navegació marítima sinó també per la navegació aèria.
El Museu Marítim de Barcelona conserva una rica col•lecció d’instruments i artefactes diversos relacionats amb l’art de navegar i amb el coneixement del mar i del cel, i l’aplicació de l’enginy humà a resoldre problemes que semblaven en algun moment impossibles.