El Museu Marítim de Barcelona conserva en actiu, a l’aigua, un conjunt d’embarcacions que permeten veure de primera mà què és un vaixell, com funciona i com es manipula. Els vaixells històrics i tradicionals són un testimoni viu de la cultura i la història marítima. La seva conservació en actiu permet salvaguardar, per una banda, el patrimoni material (és a dir, el propi vaixell i el seu equipament), i per l’altra, el patrimoni immaterial que hi té relació, com ara les tècniques de construcció, els oficis o la pràctica de la navegació. És per això que el museu té en la recuperació i la protecció de les embarcacions tradicionals i històriques una de les seves prioritats.
Pailebot Santa Eulàlia
El primer vaixell històric que el museu va recuperar, restaurar i retornar a l’aigua va ser el pailebot Santa Eulàlia. Davant la desaparició dels grans velers que havien format la flota catalana en el passat, es va valorar la possibilitat de recuperar un pailebot, un tipus de vaixell característic de la Mediterrània occidental, molt representatiu de la navegació de cabotatge. Amb aquesta adquisició, el museu es plantejava un dels reptes més importants i difícils de la seva història: la recuperació i restauració d’un gran veler històric. Aquesta operació, pionera a Espanya, pretenia, a més a més, ser un primer pas en la recuperació del nostre valuós patrimoni flotant.
El pailebot Santa Eulàlia va ser avarat el gener de 1919 a la platja de Torrevieja. Era un veler de tres pals, amb aparell de goleta i batejat amb el nom de Carmen Flores. Des de llavors i al llarg de la seva vida, aquest vaixell va ser transformat diverses vegades. Entre 1928 i 1975, després que li instal·lessin un motor, va passar a ser un motoveler. A partir de 1975 va ser transformat en un vaixell auxiliar per a treballs submarins, activitat que realitzava quan l’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona el va adquirir en una subhasta pública. També va canviar de nom en diverses ocasions: Puerto de Palma, Cala San Vicenç i Sayremar Uno.
Després de recollir la informació històrica i tècnica que va permetre conèixer, amb força exactitud, com era el vaixell en el seu aspecte original, l’any 1998 van iniciar-se els treballs de restauració i reconstrucció, conservant tot allò que era possible del vaixell original. Algunes parts van haver de fer-se de nou, com ara l’arboradura i l’eixàrcia. Paral·lelament, es planificava la seva habilitació com a vaixell operatiu, per tal que el pailebot, un cop restaurat, es pogués visitar al port i, sobretot, pogués navegar. El pailebot Santa Eulàlia, en finalitzar el seu procés de recuperació i restauració, fou rebatejat amb aquest nom en honor a la co-patrona de la ciutat.
El Santa Eulàlia s’ha convertit en el vaixell insígnia del museu i és una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats ciutadanes relacionades amb la nostra mar. Es pot visitar al Moll de la Fusta (Bosch i Alsina) del Port Vell de Barcelona, excepte quan està navegant. El 28 de juny de 2011 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Situació actual: en actiu.
Preu i horari de visita: Consulta aquí
Navegació oberta al públic: Preus i inscripcions: clica aquí
El pailebot no és accessible a persones en cadira de rodes
Far Barcelona
Aquesta embarcació amb aparell de goleta es un antic Jakt noruec construït el 1874 al fiord de Hardanger. El seu nom original era Anne Dorthea. Després d’una llarga carrera com a veler mercant, transportant bacallà, fusta i carbó, va ser portat a Espanya per a la seva recuperació. Ente 1999 i 2006 l’Escola Taller del Consorci El Far el va restaurar i el va tornar a la vida activa. Des del 2016 forma part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona. Situació actual: en tasques de reparació i manteniment.
Far Barceloneta
Es tracta d’un iot d’esbarjo, aparellat de quetx, construït a les drassanes de Miquel Corbeto de Barcelona el 1915. Batejat amb el nom de Norten, durant anys va ser una embarcació esportiva, fins que l’any 2007 va ser cedida al Consorci El Far per tal de realitzar programes educatius i de difusió. Des del 2016 forma part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona. Situació actual: en tasques de reparació i manteniment.
Far Formentera
El llagut mallorquí Far de Formentera va ser construït als Astilleros Palma, a Mallorca, el 1922, per dedicar-lo a la pesca. L’any 1958 va passar a prestar servei al Grup de Ports de les Balears, i la seva missió era abastir els fars de les Illes Balears. L’any 1991 va ser cedit al Consorci El Far per tal de realitzar programes educatius i de difusió. Des del 2016 forma part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona. Situació actual: operatiu i pendent de fabricació del nou pal.
Far Cabrera
El llagut menorquí Far de Cabrera va ser construït als Astilleros de Ciudadela de Menorca, l’any 1911, per dedicar-lo a la pesca. L’any 1957 va passar a prestar servei al Grup de Ports de les Balears, i la seva missió era abastir els fars de les Illes Balears. L’any 1991 va ser cedit al Consorci El Far per tal de realitzar programes educatius i de difusió. Des del 2016 forma part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona. Situació actual: en tasques de manteniment i reparació.
Santa Espina
El Santa Espina és un llaüt de sardinal, construït el 1928, a Banyuls sur Mer, pel mestre d’aixa Bonaventura Colomines. Va estar en actiu amb el nom de Francis fins als anys 70 del segle passat i després va quedar mig abandonat a la platja de St. Cyprien, fins que l’any 1975 Clovis Aloujes el va comprar, el va reparar i el va fer navegar de nou amb el nom de Santa Espina. Aquesta embarcació va tenir un paper destacat en el llarg procés de recuperació de la navegació tradicional i de les antigues embarcacions de vela llatina. L’abril de 1995, Clovis Aloujes la va traspassar a tres socis i des del 2016 forma part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona. Situació actual: en tasques de restauració.
Lola
És l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Aquest llagut de fusta amb aparell llatí i rems fou construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. Conserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A finals del 2009 els seus anteriors propietaris, Vicente García-Delgado Sancho, Dominique Duniau i Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El museu s’encarrega de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. La Lola és un bé catalogat de patrimoni cultural català (BIC), segons resolució de 26 de febrer de 2009 . Situació actual: plenament operatiu.
Drac
El Drac és un veler de regates de la classe Dragon, construït a les drassanes Borresen de Dinamarca l’any 1966. La classe Dragon, que va ser olímpica de 1948 a 1972, presenta unes característiques específiques de construcció respecte a altres velers i ha estat en perill de desaparició. L’any 2003, els seus antics propietaris, Josep Maria i Enric Montal Costa, el varen donar al Museu. Va ser restaurat a la drassana del museu i a l’abril de 2008 va tornar a l’activitat, batejat amb el nom de Drac, amb una tripulació voluntària que el fa navegar de forma regular i participar en regates de velers clàssics. Situació actual: plenament operatiu.
Pollux
Es tracta d’un bot de pràctics construït l’any 1985, que operava a l’interior del Port de Barcelona. Tot i que es tracta d’una embarcació recent, tant per les formes com pels materials i les tècniques de construcció representa el tipus d’embarcació pròpia dels pràctics de Barcelona gairebé des de la incorporació del motor a les seves barques. L’any 2001 la Corporació de Pràctics del Port de Barcelona el va vendre al Museu Marítim de Barcelona per un preu simbòlic i des de llavors el Pollux no ha deixat mai de navegar. Fa navegacions periòdiques setmanals per tot l’àmbit del port i actua com a bot de suport i acompanyament de les altres embarcacions de la flota. Així, des d’un punt de vista més aviat romàntic, el bot de pràctics continua fent alguna de les tasques de la seva vida professional anterior. Situació actual: plenament operatiu.
Patapum
Aquesta barca de fusta va ser construïda a Llançà l’any 1931 per encàrrec d’en Lluís Cabré Ycart (agent de duanes radicat des dels anys 20 a Portbou), per utilitzar-la com a barca de passeig i lleure amb la família durant el bon temps. Ell mateix va batejar la barca amb el nom de Patapum, perquè aquest era el soroll que feia el motor. La barca ha estat en mans de tres generacions de la família Cabré i va estar en funcionament tots els estius sense interrupcions fins al 2007. L’any 2008, la seva propietària en aquell moment, Catalina Cabré Basco, la va vendre al Museu Marítim. A finals del 2012 s’ha finalitzat la restauració integral de la barca, a càrrec dels mestres d’aixa del museu. Si us interessa veure part del procés de restauració podeu veure-ho en aquest vídeo. Situació actual: plenament operatiu.